Més enllà del format o del programa, el que hi ha al darrere és una idea senzilla: necessitem espai i continuïtat per donar forma a allò que ja intuïm.

El curs neix d’aquí.
De les ganes d’acompanyar processos reals: una idea, un canvi o un moment que vol aterrar.

Comencem dimecres.
I aquest és l’últim moment per entrar-hi.

Si t’ha anat ressonant aquests dies, pots fer el pas ara: Emprèn el vol.

I, ja ho saps, soc per aquí.
T’abraço

Laura

Sabem que hi ha alguna cosa que no encaixa del tot.
Que hi ha una direcció que estira.
Una manera de treballar, crear o viure que voldríem sostenir amb fermesa.
O un canvi important perquè això sigui possible.

Però el problema no sempre és veure-ho més clar.
De vegades el que falta és una altra cosa.
Espai per escoltar-ho sense pressa.
Temps real per deixar que prengui forma.
I una manera de treballar que no depengui només de l’impuls del moment.

Perquè hi ha coses que no es resolen pensant més.
Es van entenent mentre les fas.
Hi ha idees, intuïcions i decisions que només apareixen si les poses en acció.
Quan les sostens prou temps.
Quan deixes de passar tan de pressa per sobre del que encara no està acabat.

Aquest és, de fet, el punt de partida del curs que comencem dimecres, Emprèn el vol.
No l’he pensat com un lloc per consumir més informació, sinó com un espai per treballar amb més continuïtat sobre allò que cadascú està intentant construir.

Un lloc per donar forma al que encara és difús.
Per seguir una intuïció fins al final.
I per descobrir coses que només apareixen quan hi ha temps i estructura per fer-ho.

Aquests són els últims dies per entrar-hi.
Escriu-me si vols saber res més.
Soc per aquí.

T’abraço
Laura

I vull ser clara, també amb això. Amb tots els matisos que hi puguis trobar i amb totes les excepcions i preguntes que et puguin aparèixer ara mateix. És per a tu si estàs en un moment molt concret. Si hi ha alguna cosa dins teu que fa temps que insisteix.
Una idea, un projecte o un canvi que vols fer.

I, tot i això, no acaba de passar.

Potser hi penses sovint. Potser ho tens bastant clar… però et costa baixar-ho a terra. O potser vas començant coses i es queden a mig camí.

També és per a tu si sents que sola et perds una mica. Entre opcions, dubtes o exigència. Si intueixes que no et falta capacitat, sinó direcció, ritme i un espai que t’ajudi a aclarir.

No és per a tu si ara mateix només busques una recepta màgica.
O si no tens espai per implicar-t’hi.
Perquè aquest és un lloc per començar a moure allò que fa temps que està esperant.
Per començar a moure’t a la teva manera, amb claredat i direcció. I fer-ho amb sentit.

Si t’hi veus, aquí tens tota la informació: Emprèn el vol

I si encara no ho tens clar, està bé.
Aquests dies continuaré explicant més coses.
I sempre em pots escriure si tens dubtes o vols compartir en quin punt estàs. Trobarem un espai.

T’abraço,

Laura

Fa uns dies que parlo d’aquest moment previ. D’aquest lloc estrany entre el que ja no és i el que encara no acaba de ser. De les idees que insisteixen, però no acaben d’arrencar. I, en paral·lel, he estat treballant en alguna cosa.

Amb calma, i amb preguntes també, intentant que sigui fidel al que realment crec que pot ajudar quan et trobes en aquest punt. No volia fer un “cicle més”, ni omplir-lo de contingut. Volia crear un espai. Un espai amb direcció, sí, però també amb ritme, amb presència i amb acompanyament real, en un lloc que convida a parar i escoltar-se. Per començar, serà a l’Empordà.

Perquè cada cop ho tinc més clar: no cal fer-ho sola.
I d’aquí neix Emprèn el vol.

Un cicle grupal i experiencial, amb un espai individual també, pensat per a persones que estan en aquest punt: amb una idea, un projecte o un canvi de vida que vol començar a fer-se real, però que encara no acaba d’agafar forma.

Durant unes setmanes treballarem juntes per posar ordre, entendre què necessita aquest moment i començar a fer passos concrets.

No és només pensar-hi més. És començar a fer que passi.

Si vols veure bé com serà, què inclou i si sents que pot ser per a tu, t’ho explico aquí → Emprèn el vol

Aquests dies continuaré explicant més coses: com funciona, per a qui és (i per a qui no), i què pot passar si hi entres.

Avui només volia fer aquest pas. Explicar-te que això ja és aquí.

I que, si estàs en aquest moment, potser no cal que el facis sola.

T’abraço,
Laura

Hi ha un moment que no és ni inici ni canvi.
És abans.

Quan alguna cosa es comença a moure per dins.

No és una decisió clara.
No és un pla.
No és una idea tancada.

És més aviat una incomoditat.

Com si el que tens ja no encaixés del tot.
Però el que ve… encara no té forma.

Jo aquest lloc el conec bé.
I no sempre ha estat fàcil transitar-lo.

Perquè no és visible.
No el saps explicar.
No saps ni per on començar.

I, tot i així, alguna cosa insisteix.

Una idea.
Un projecte.
Una necessitat de canvi.

I et quedes aquí.

Entre el que ja no és
i el que encara no és.

I és aquí on moltes coses es queden.

No per falta de ganes.
Ni de capacitat.

Sinó perquè no troben lloc.

Ni direcció.
Ni ritme.
Ni sosteniment.

I sovint, també, perquè no es fan soles.

Ho veig en mi.
I ho veig en moltes persones.

Gent que vol emprendre.
O començar a crear.
O fer un gir important a la vida.

I està exactament aquí.

Amb alguna cosa viva…
però sense estructura perquè passi.

I intentant tirar-ho endavant
com poden.

Soles.

I últimament estic molt en aquest punt.

Pensant-hi.
Observant-lo.
Donant-li espai.

Perquè és un lloc molt més important del que sembla.
I perquè cada vegada tinc més clar
que aquest moment no necessita més pressió.
Necessita impuls.
I acompanyament.

Algú que ajudi a ordenar.
A posar direcció.
A fer els primers passos.
I a no fer-ho sola.

Per això, començo a donar forma a alguna cosa al voltant d’això.
Encara no ho puc explicar del tot.
Però ja s’està movent.

I, si estàs aquí,
potser també és perquè necessites aquest espai.

Si et ressona, queda’t.

I t’abraço,
Laura

Fa temps que el meu cap, el meu cos, el meu cor estan ocupats per un anhel, una idea, un projecte que demana espai.
Apareix quan tinc un moment, un silenci.
Em fa il·lusió i por. Tot alhora.
Potser la deixo en pausa.
I sí, en algun moment, torna.
Et sona?

Cadascú té un ritme.
Però hi ha idees que no han vingut per quedar-se quietes.
Alguns anhels no caminen sols.
No sempre necessiten més temps.
Sovint necessiten espai clar, direcció i suport.
Sovint necessiten que algú les agafi de la mà per ser escoltades, per trobar les paraules i donar-hi cos.

I, sobretot, que algú ens acompanyi fins a la línia de sortida i digui: “Ara sí, ves.”

Sé que tenir clar el que vols és un gran motor.
També he après, en pròpia pell i durant els anys acompanyant persones i grups, que entre el desig i l’acció hi ha un pont que poques vegades es construeix sol.
Un pont que necessita estructura, direcció i un espai segur on mirar la por als ulls.

Per això, finalment, he decidit donar-li forma i posar-li un nom.

Serà un cicle.
Un espai amb temps, direcció i acompanyament per construir el pont entre el teu anhel i la teva vida.
Un lloc per donar forma al que fa temps que demana sort i començar a fer-ho real.
Encara no et puc explicar tots els detalls. Ho estic enllestint i està molt a punt.

Sí que et puc dir una cosa: si tens una idea que no es fa sola, aquí pots trobar un espai per donar-li direcció i començar a fer-la real. No perquè sigui fàcil, sinó perquè tindràs amb qui fer-ho.

Em fa una mica d’impressió dir-t’ho així.
I sé que pot ser-ho.

I encara m’atreveixo a dir-te una cosa: potser no es tracta de tenir més clar què vols, sinó de decidir que ja no ho vols fer sola.

Ara sí, de moment, t’abraço,

Laura

No és mandra. No és falta de temps. I, potser tu també, continues esperant.

A vegades, no saps per on començar, oi?
I sovint, el que falta és un espai, un temps, un moment, per baixar a terra tot allò que somiem. Aterrar-ho i no fer-ho sols.
Aterrar-ho amb algú que acompanyi a treure la por, el bloqueig o el que sigui, per donar forma.

Avui, ja fa uns dies de fet, he pres una decisió important.
I, sense saber encara tot el que vindrà, com serà, què passarà, confio i em llenço.
Em dono el permís, sense esperar res més, i aquí em tens.

Si tu també estàs esperant, no cal que facis res en concret.
Avui, només et convido a observar si hi ha alguna cosa en la teva vida que ja no vol esperar més.

Durant els pròxims dies t’aniré explicant un nou espai que he creat per acompanyar processos com aquest. Un cicle per treballar, des del cos i la paraula, allò que vols posar en marxa i no s’acaba de concretar.

No cal que sàpigues què és ni com funciona encara.
Potser ja no vols esperar més i, segurament, també ha arribat el teu moment per llançar-te.

T’hi acompanyaré.

Ara, de moment, t’abraço,

Laura