Casa

Reconèixer la casa que soc, on soc i que habito, i recordar que pot ser un bon lloc per quedar-m'hi.

El lloc que busco no és aquí
i segurament no és enlloc.
El lloc que busco ja hi és
des del principi.

I m’imagino sortint del teu úter, mare.
I encara miro més enrere
i no m’imagino
perquè ja soc.

El meu lloc és aquest.
No cal buscar-lo.
Hi és.
Hi soc.

El meu lloc / Laura Garcia Jordan a Reubicacions de vida

Saber que puc ‘tornar’ a casa és, ha estat, un punt i a part. Trobar-m’hi, a estones, a dies, a minuts o per unes mil·lèsimes de segon és una certesa de vida. No sempre és fàcil, no sempre és un camí amable i planer. Sovint hi ha corbes, onades, pujades, baixades i més pujades. En aquests moments, saber que aquest és un lloc disponible és un gran recurs. Un lloc per recordar en els dies foscos, en els moments complicats, on la desorientació i el buit fan soroll, dolor o tristor.

Ser a casa. Tornar a casa.

Som a casa quan ens acompanyem en els silencis i en l’escolta, cada dilluns, a l’espai de calma.
Som a casa quan t’acompanyo en una sessió terapèutica, assegudes, al sofà o a la llitera.
Som a casa quan durant anys he acompanyat espais, tallers i grups de moviment vivencial.

Així ho puc explicar ara. I fer-ho em dona sentit.

Em trobes per aquí i per allà si tens ganes de posar-hi veu, cos, silenci.