És agost.
Fa molta calor.
Obvietats per començar.
També faig vacances.
I no te les explico per aquí.
No en sé. I està bé.
M’agrada saber que no m’ho expliques tot.
M’agrada saber que no t’ho he d’explicar tot.
Ni a tu, ni a ningú.
La intimitat és un lloc important, bell i preciós.
Sé que compartir-la pot ser un suport.
La poesia i la bellesa són un lloc per a mi.
També el cos.
També la conversa escollida.
I sí, des d’aquí puc escoltar les històries d’altres.
Relats amb tanta veritat, subtilesa i brutalitat com cadascuna de les vides que som.
Relats que em commouen, fascinen i donen sentit a ser on soc i fer el que faig.
La vida és prou dura, a vegades.
I ben lluminosa, al mateix temps.
En el més íntim i en tot el que és col·lectiu.
Aquí, l’ombra ronda quan obro un diari, escolto la ràdio o deixo espai a les narratives de les xarxes, al bar, a la piscina, al gimnàs o abans d’entrar al cinema.
Fa mal el dolor, la violència, la injustícia, la ignorància i tot el que avui tenyeix el món.
En aquest viatge, entre l’espai íntim i l’espai col·lectiu, exploro entre el que sí que dona vida. Aquí és on escullo quedar-me una estona. O tota la vida.
I això si que t’ho aniré explicant.
Soc aquí.
Per si ens trobem.
Per si et ve de gust conversar una estona.
T’abraço.
Laura
Gràcies Laura per transmetre el que també sentim!!!!!!!!