La dansa imperfecta

Un dia el cos, l'ànima, t’ho diu clar i li has de fer cas. O no.
Jo, fa quinze anys, li vaig fer cas i vaig començar a ballar sense miralls, sense judicis, sense haver de fer res per ser vista, o no sé vista, amb menys vergonya, amb molta cura, opcions, tendresa, plaer, quietud, emoció, vitalitat, connexió, permís. Vaig començar a ballar-me tota, perfectament imperfecta. I no ho vaig fer sola. Mai no ho fem sols. La Biodansa, amb una base epistèmica molt potent, va ser, per a mi, l’inici d'aquesta part del camí. L'he transitat i m'hi he quedat, formant-me, rebent, aprenent i sobretot creant i facilitant i acompanyant grups, cicles, tallers, organitzacions i unes quantes coses més durant dotze anys. Amb algunes pauses i també unes poques, unes quantes, incomoditats, malestars, dubtes i estranyeses que m'han acompanyat a trobar el meu moviment per continuar ballant-nos amb tota la coherència que sé i puc avui. M’hi he quedat, també amb totes les resistències internes que, encara avui, em continua generant explicar-ho en segons quins contextos. M'hi he quedat, sobretot, perquè sé, amb tota la completesa de l'afirmació, que subvertir amb la dansa, amb la trobada, en grup, des del cos, l’afecte, la carícia, la música, el gest, la paraula, l’escolta, el silenci i la cura em dona sentit de vida, em recorda què faig aquí. Sembla que, de moment, m’hi quedo una estona.

Entre altres coses, fa quatre anys que ens trobem cada dimecres a Torroella de Montgrí. I, aquest curs, potser ho continuarem fent. Cada setmana, en forma de trimestre, i amb algunes pauses. Tot gira al voltant d’una intenció, la del ‘Moviments de vida’, que anirà posant atenció a una part del moviment, segons el moment de l’any, i donant espai a allò que per a mi ara té sentit. No t’ensenyo a ballar i no has de saber ballar. Jo tampoc no en sé. No cal. I ens ballarem tota l’estona.

»Moviments de vida a Torroella de Montgrí a partir de l’1 d’octubre