Lenta

No sempre en sé d’anar lenta.
Avui, surto a córrer i uns senyors cullen caragols.
Jo els esquivo, als senyors i als caragols, i a estones sento el crec crec sota els meus peus.
I sí, a mi, això em sap greu.
Arribo a casa, el cos una mica cansat i en calma, i m’aturo.
Veig un caragol petit, lent, que puja per la porta i em deixa fer-li una foto.
El miro una estona. Ell lent. Jo, lenta.
Em dutxo, em vesteixo i esmorzo.

Ara, escric això.