Imagina uns minuts sense haver d’anar enlloc.
Sense haver de fer res.
Una mica de silenci.
Una mica d’espai.
I el temps, per un moment, sense empènyer.
Hi ha moments així en què alguna cosa es deixa veure.
Una idea que insisteix.
Una pregunta que torna.
Un projecte que demana forma.
O alguna cosa que vol néixer, créixer o transformar-se i que encara no saps ben bé on posar.
I jo soc aquí per escoltar això que se’t mou per dins.
Emprèn el vol.
No cal que ho tinguis clar avui.
Només que hi hagi alguna cosa que demani una mica més d’espai.
Laura